Fa riure el Boadella (missatge a la meva filla)

La meva filla m’envia un article de Boadella a El Mundo.Jo li escric això després de llegir-me’l.
Estel,
la veritat és que he rigut amb l’articlet del boadella; em fa pensar que moltíssims anys abans d’escriure coses d’aquesta mena, quan el teatrero encara estava ben considerat dins el Psc i quan encara tot déu feia la burrada d’anar a veure les seves obres, jo ja sabia que era un anticatalà rabiós. Per què se li va continuar fent el joc?
Fixa’t que si la sociolingüística i la psicologia social no s’haguessin inventat la paraula "autoodi", com carai ens ho faríem per definir boadella i la gent de Ciudadanos?
Anticatalans ho són els que ja ho porten d’herència espanyola, però els catalans que es transformen perquè no suporten la humiliació de ser del grup nacional dels vençuts, dels negres, dels massacrats per la història… pateixen d’autoodi. I esdevenen els pitjors enemics de la seva gent.Torna’t a llegir la definició d’autoodi que vam fer al Diccionari de Sociolingüística
Però llegint el boadella he rigut perquè el seu discurs és tan inversemblant, tan ridícul, que només em fan pena els que fa quatre dies eren companys seus de la tribu dels "Catalanistes".
¿Te’n recordes Estel quan feia les presentacions de "Les 7 tribus de la nació catalana" quin deia que era el mot força de la gent de la vuitena tribu, la dels "Catalanistes" federals espanyols?
el mot força que els adjudicava era justament el de "Ciutadans" perquè no gosaven parlar de Catalans.Mot que van copiar del Tarradellas…
Ara la seva escissió política (perquè Ciudadanos és una fugida de gent del PSC) els ha robat la consigna "ciutadans" i per això Montilla no para de parlar de "Catalans".
Fa riure tot plegat.
Jordi

[@more@]



Quant a jscamardons

Jordi Solé i Camardons (Oliana,1959) és llicenciat en Filologia Catalana (UB) i professor de llengua catalana i literatura. Ha impartit cursos de sociolingüística en centres d’ensenyament d\'arreu dels Països Catalans. A partir del curs 2005-06 treballa d’assessor de Llengua i Cohesió social (LIC) a Barcelona. Ha militat en organitzacions independentistes des dels 18 anys i participà en la creació d\'organitzacions de militància lingüística. És membre del Consell de redacció de la revista pedagògica Escola Catalana des del 1989. Ha publicat, entre altres, els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Premi Xavier Romeu de Monografies per a l\'Ensenyament, Text i context (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Història social i política de la llengua catalana (1996), Poliglotisme i raó (1998), Les paraules del futur(1995), Els silencis d\'Eslet (Premi Juli Verne de novel·la 1995). L\'any 2001 publica: Diccionari de Sociolingüística, El políedre sociolingüístic i guanya el Premi de Sociolingüística Catalana Jaume Camp, amb: Idees i propostes dels precursors de la sociolingüística catalana; els darrers llibres publicats són: La Síndrome dels Estranys Sons(2003) i Les set tribus de la nació catalana (2004). La meva web: www.escriptors.cat/autors/solecamardonsj/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.