Trilingüisme electoralista

Falten poc dies per a les votacions al Parlament de Catalunya i ja he sentit un munt de vegades que Montilla proposa com a gran cosa una Catalunya Trilingüe. També Mas proposa un trilingüisme que defineix com: "el català per viure, el castellà per conviure i l’anglès per comunicar-se amb el món".

En una trobada amb intel.lectuals independentistes fa unes setmanes quan Mas els va fer aquest platejament li van dir que això del català per viure s’assemblava molt al català en la intimitat del franquisme, que el català també havia de servir per conviure, com a llengua d’acollida, per integrar.Mas va reconèixer que tenien raó però durant la campanya continua amb l’esquema del català per viure i el castellà per conviure, com si realment fos el robot que no pensa autònomament que de vegades ens presenten els humoristes.

Però Mas i Montilla ens venen una cosa nova? Carod Rovira ja va proposar el "Trilingüisme" en la darrera campanya electoral del segle XX. Ho recordo molt bé perquè al cap d’un temps vaig excriure l’article "Què vol dir trilingüisme?" (Escola Catalana, febrer 2000) en què recordava que ja el 1896 el modernista Joaquim Casas-Carbó va fer una conferència a l’Ateneu Barcelonès titulada "Catalunya trilingüe" on feia aquesta proposta per superar el bilingüisme substitutori que ens començava a destruir la llengua.

Caldrà concloure que polítics de l’ordre establert espanyol com Montilla necessiten que passin 100 anys per començar a pair les idees que els pensadors crítics han proposat? Un segle per pair idees o per vomitar-les mal digerides?

J.S.Camardons

[@more@]



Quant a jscamardons

Jordi Solé i Camardons (Oliana,1959) és llicenciat en Filologia Catalana (UB) i professor de llengua catalana i literatura. Ha impartit cursos de sociolingüística en centres d’ensenyament d\'arreu dels Països Catalans. A partir del curs 2005-06 treballa d’assessor de Llengua i Cohesió social (LIC) a Barcelona. Ha militat en organitzacions independentistes des dels 18 anys i participà en la creació d\'organitzacions de militància lingüística. És membre del Consell de redacció de la revista pedagògica Escola Catalana des del 1989. Ha publicat, entre altres, els llibres: Sociolingüística per a joves (1988), Premi Xavier Romeu de Monografies per a l\'Ensenyament, Text i context (1991), Sobirania sociolingüística catalana (1991), Història social i política de la llengua catalana (1996), Poliglotisme i raó (1998), Les paraules del futur(1995), Els silencis d\'Eslet (Premi Juli Verne de novel·la 1995). L\'any 2001 publica: Diccionari de Sociolingüística, El políedre sociolingüístic i guanya el Premi de Sociolingüística Catalana Jaume Camp, amb: Idees i propostes dels precursors de la sociolingüística catalana; els darrers llibres publicats són: La Síndrome dels Estranys Sons(2003) i Les set tribus de la nació catalana (2004). La meva web: www.escriptors.cat/autors/solecamardonsj/
Aquesta entrada ha esta publicada en General. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.